ANCRI

La Ripollesa és una raça ovina autòctona del nord-est de Catalunya, originada probablement a partir de l'encreuament dels ovins que poblaven antigament la zona dels Pirineus Centrals i d'individus de tipologia Merina arribats com a conseqüència de la transhumància. En aquest sentit, s'ha suggerit que la població original devia ser semblant a la raça ovina Tarasconesa, la qual es troba actualment a la zona dels Pirineus Orientals francesos. L'aïllament natural d'algunes valls d'alta muntanya i altres zones poc accessibles ha marcat l'evolució de la raça cap a diferents varietats o ecotips que han rebut denominacions pròpies com Pirenaica, Berguedana, Queralpina i Muntanyola, entre d'altres, les quals es diferencien sobretot per la mida dels animals i les característiques de la llana i les banyes. De manera paral·lela, la raça Ripollesa s'ha vist sotmesa a encreuaments amb múltiples races espanyoles (Segureña, Manchega, Merina, Rasa Aragonesa, ...) i estrangeres (Lacaune, Suffolk, Romanov, ...) amb l'objectiu de millorar-ne les característiques productives a expenses de la seva rusticitat i adaptació al medi. Aquesta introgressió d'altres races ha fet augmentat l'heterogeneïtat morfològica dels ramats, posant en perill la supervivència en puresa de la raça. És per això que resulta indispensable un control minuciós de tots els individus inscrits al llibre genealògic de la raça, tant des d'un punt de vista morfològic com genealògic, però sense oblidar la necessitat de progressar genèticament, millorant els caràcters productius d'interès econòmic més adients per aquesta població.

Es tracta d'una raça rústica i adaptada a les condicions geo-climàtiques de Catalunya. El sistema productiu es caracteritza generalment per un maneig semiextensiu, sense planificació reproductiva i complementant la pastura directa amb fencs, palla de cereals i concentrat. Presenta una activitat reproductiva elevada durant l'estiu i la tardor, amb més del 80% d'ovelles presentant ciclicitat i ovulacions normals, i reduint-se dràsticament des del Febrer fins al Juliol, amb menys del 40% d'ovelles cícliques. Històricament, això originava un pic de parts al desembre, que s’ha desplaçat a principis de gener en l’actualitat, mentre que la incidència de parts es manté mínima entre els mesos d'Abril i Setembre. L'edat mitjana al primer part es situa entorn els 18 mesos encara que no són estranys els parts als 12 mesos d'edat en sistemes amb disponibilitat abundant d'aliments. La raça Ripollesa s'ha caracteritzat com una raça de prolificitat moderada o baixa, entorn dels 1,2 xais per part, encara que amb una gran variabilitat en funció dels ramats (1,1 – 1,6 xais/part). Val a dir que històricament, els pastors de muntanya preferien reservar per reposició les xaies nascudes de part simple degut a la baixa supervivència i qualitat de llana dels xais de parts múltiples. La mortalitat dels xais en els ramats de raça Ripollesa es situa propera al 10%, encara que s'han descrit diferències importants en funció del tipus de part. Exceptuant casos molt concrets, la majoria de xais s'engreixen dins les corral sense sortir a pasturar, a partir de la llet de la mare i amb pinso comercial i palla ad libitum. El creixement mitjà és de 210 – 240 g/dia, variable en funció del sexe, tipus de part i sistema d'explotació; no obstant, no resulta estrany assolir creixements superiors a 300 g/dia tal com s'havia observat en els antics testatges de futurs sementals, alguns d'ells fins i tot superant la barrera dels 350 g/dia. El producte comercialitzat és el xai sacrificat, tant als ~40 dies d'edat (<11 kg pes viu; xai lletó ripollès®) com als ~90 dies d'edat (<25 kg pes viu; xai de ramat), amb ramats d’entre 100 i 800 ovelles.

Es calcula que aquest grup racial pot tenir un cens total d'entre 30.000 i 70.000 caps, encara que amb un grau de puresa molt variable. En qualsevol cas, el nombre de reproductors en actiu inscrit al Llibre Genealògic de la raça ovina Ripollesa és molt inferior, acostant-se als 15.000 individus repartits en poc més de 60 explotacions. Tots els ramats adherits a ANCRI es troben a Catalunya, distribuits majoritàriament entre les províncies de Girona i Barcelona. No obstant això, la raça està present a les quatre províncies catalanes i mostra una clara tendència a incrementar lentament tant el nombre de ramats adscrits a ANCRI com el cens total de reproductors del Llibre Genealògic.