Catàleg de Sementals

Dades

Des dels seus inicis, ANCRI ha posat un èmfasis especial en el registre de dades a les mateixes explotacions ramaderes dels socis, inicialment amb quaderns de parts i actualment amb software específic allotjat al núvol. Això permet un fluxe ràpid de la informació des de l'origen on es genera i fins als diversos actors implicats en el "Programa de Cria" de la raça incloent ANCRI, els Serveis de Millora Ramadera i Genètica Aplicada, i la Universitat Autònoma de Barcelona.

En conjunt, la base de dades utilitzada per a realitzar les avaluacions genètiques engloba els registres tant productius com reproductius de 43.009 ovelles (+1.192 que al catàleg d'abril de 2024) que han donat lloc a 219.801 parts (+6.175 parts) entre els anys 1973 i 2024; paral·lelament, inclou també informació corresponent a 272.573 xais (+7.759 xais). Aquest és el resultat de l'esforç conjunt de tots els socis d'ANCRI que participen activament en el "Programa de Control de Rendiments" de la Ripollesa.

Pedigrí

Tant la profunditat com el nivell de de detall de la informació genealògica són escencials en qualsevol població ramadera, tant per aspectes de conservació com de selecció i millora genètica. Els socis d'ANCRI registren la mare en el mateix moment del naixement (i el pare en aquelles explotacions on es realitzen muntes controlades), i identifiquen els xais amb crótals individuals per tal que aquesta informació els quedi vinculada de manera permanent i inequívoca (~17.000 xais cada any).

Per tots aquells ramats amb múltiples sementals, ANCRI va posar en marxa l'any 2012 un "Programa de Control de Paternitats" per anàlisis genètics al laboratori del Servei Veterinari de Genètica Molecular (Universitat Autònoma de Barcelona). Actualment es recullen, emmagatzemen i analitzen mostres de sang d'aproximadament 2.000 nous reproductors cada any, identificant el pare a través d'un panell de 64 marcadors genètics de polimorfisme simple o SNP. A desembre de 2023 s'havien mostrejat més de 16.000 animals, 4.250 dels quals estaven pendents d'anàlisi (en el cas de les femelles, aquest es realitza en el moment que es notifica el seu primer part).

La genealogia emprada a la darrera evaluació genètica va incloure 293.785 animals registrats al Llibre Genealògic de la raça ovina Ripollesa (+8.159 que al catàleg d'abril de 2024).

BLUP

Qualsevol programa de selecció genètica necessita identificar els millors animals per tal d'emprar-los com a futurs reproductors, entenent com a millors aquells individus que disposen d'una genètica superior pels caràcters d'interès productiu i reproductiu pels ramaders, sense oblidar la sostenibilitat i rusticitat dels nostres ramats. Aquest mèrit genètic (generalment conegut com a “valor millorant” de l'individu) es pot determinar a partir de la informació productiva i genealògica recopilada pels mateixos ramaders, un cop analitzada mitjançant procediments matemàtics complexos coneguts per l'acrònim BLUP. Aquests conformen sistemes complexos d'equacions, i permeten predir el valor millorant de cada animal, evitant biaixos i integrant tota la informació disponible, tant genealògica com productiva

Les avaluacions genètiques s'apliquen sobre quatre caràcters productius d'interès a la raça Ripollesa que són la prolificitat, el pes al naixement, la supervivència perinatal, i la supervivència durant els 30 primers dies de vida. Les anàlisis es realitzen amb el programa Threshold Model, escrit en llenguatge de programació Fortran90 i de lliure distribució. Els quatre caràcters productius s'han analitzat de manera conjunta dins un mateix model matemàtic. En el cas de la prolificitat, el model d'anàlisi corregia per (a) l'interval entre parts, (b) l'edat de l'ovella al part, (c) la combinació d'estació, any i ramat, (d) l'efecte ambiental originat per la mateixa ovella i, evidentment, (e) l'efecte genètic de cadascun dels animals inclosos en l'anàlisi. Pel cas del pes al naixement i les supervivències tan neonatal com al primer mes, el model era certament semblant, però incloent també (f) el sexe del xai, i (g) el tipus de part amb dos nivells possibles (senzill o múltiple).

Valors

Els valors millorants referents a la prolificitat, pes al naixement, supervivència perinatal, i supervivència al primer mes, així com l'índex combinat, es proporcionen per a cada marrà. Per cada caràcter es proporcionen dos valors, on el primer correspon al valor millorant del marrà, i el segon (entre parèntesis) és el rànquing o posició relativa que ocupa el valor millorant d'aquell marrà en relació als valors millorants de tots els marrans del catàleg. Llavors, un rànquing d'1 implicaria que aquell és el marrà amb el valor millorant més elevat pel caràcter en qüestió.

A tal d'exemple, un valor millorant de 0,25 per la prolificitat implica un increment de 0,25 xais/part (o 25 xais per cada 100 parts) en relació a la mitjana d'ANCRI, el qual es transmet a la descendència en un 50%. També resulta important esmentar que en el mateix requadre dels valors genètics, s'inclou també la precisió dels mateixos, la qual va aumentant a mesura que l'animal disposa de més filles registrades aportant informació productiva/reproductiva.

Aquests valors millorants representen l'escència bàsica del catàleg de sementals, així com un criteri objectiu per comparar des d'un punt de vista genètic els sementals de les diferents explotacions.

HISTORIAL DE VERSIONS:

v.2024.2 (29/08/2024): 46 ramats i 272 marrans

v.2024.1 (10/05/2024): 48 ramats i 289 marrans

v.2023.3 (01/01/2024): 42 ramats i 254 marrans

v.2023.2 (31/08/2023): 43 ramats i 255 marrans

v.2023.1 (26/05/2023): 36 ramats i 238 marrans

Elements

i = 0;

while (!deck.isInOrder()) {
    print 'Iteration ' + i;
    deck.shuffle();
    i++;
}

print 'It took ' + i + ' iterations to sort the deck.';